La primera part de la sessió va ser molt bona la gran actuació de la Gemma i en Cesc. Ens van fer un clar exemple de pànic escènic.
Ens van donar eines per evitar engoixes, nervis pors... Però cada reunió de pares de principi de curs que me la preparo no he aconseguit encara deixar els nervis a casa!!
Una de les coses que em quedo de l'Angèlica Satiro és que no s'ha de jutjar cap idea, totes són benvingudes. Trobo que és molt encertat perquè tothom se senti important i partícep del que s'està fent. També aprofitant les idees dels altres les modifiques, les amplies i vas fent nou coneixement.
He trobat interessant l'escenificació d'una situació de formació. Em fa reflexionar que a vegades et pots trobar amb situacions que no t'esperes (gent més passota, gent oposats al canvi...) aqui bé la bona feina de reconduir el grup, fer-los partíceps...
